EDITORIAL

Les darreres setmanes han estat intenses pel que fa a les normatives de protecció animal. No només per la llei espanyola, que encara està pendent de la seva aprovació definitiva, sinó també per la modificació de la llei catalana, que ha “alliberat” els centres de menys de 15 animals de declarar-se com a nucli zoològic. Una proposta a la qual el COVB s’hi ha oposat: no podem deixar sense control sanitari cap col·lectivitat d’animals.

Més enllà de les qüestions tècniques, que hem exposat públicament, hauríem de reflexionar sobre el camí que volem prendre en relació a la protecció animal. Catalunya sempre ha estat, com en molts d’altres temes, un país avançat. Mentre l’Estat Espanyol aprova una llei l’any 2023 i la considera una gran victòria, resulta que 25 anys enrere a Catalunya ja tenia la seva pròpia llei. Podem estar més o menys d’acord en els seus continguts, però és indubtable que Catalunya va ser pionera.

Ens hauríem de preguntar si aquella empenta, aquella força que tenia el nostre país, encara és viva, perquè els fets ens diuen el contrari. La llei espanyola és profundament centralitzadora: us convido que la llegiu i mireu com volen traslladar a la capital el Registre dels animals identificats electrònicament, el registre dels nuclis zoològics o la gestió dels gats ferals. Perdem pistonada i cap polític ha aixecat la veu. I per acabar-ho d’arreglar, és modificar la llei catalana per fer-la anar enrere.

Per això els veterinaris hem de ser actius. Hem de manifestar el nostre rebuig a la modificació de la llei catalana, i hem de vetllar perquè el desenvolupament de la llei espanyola tingui en compte la nostra professió, la veterinària. Des del Col·legi treballarem en aquesta línia, i tots els vostres suggeriments seran benvinguts.

Ricard Parés
Vicepresident del COVB