ENTREVISTA: Glòria Canals Sans, Presidenta d’Aura Fundació

Arran del conveni de col·laboració que el Col·legi ha signat amb Aura Fundació, parlem amb la seva presidenta, Glòria Canals, per conèixer com funciona aquest projecte d’inserció laboral i social de persones amb discapacitat intel·lectual.

•  Què és i què fa Aura Fundació?

Aura és una institució que va néixer per a donar una opció a les persones amb discapacitat intel·lectual de treballar en entorns normalitzats, millorant així la seva qualitat de vida.

Vam començar l’any 1989, vam ser molt pioners. Al nostre país i a tota Europa, fins i tot ens han convidat a Nacions Unides a explicar la nostra experiència perquè ja tenim els primers jubilats contractats per empreses ordinàries.

Hem fet més de 500 contractes i és fantàstic veure com canvien les persones. Més d’un m’ha dit: “és la primera vegada que em sento normal”. Per què? Perquè l’empresa no se’l sobreprotegeix, ha de fer una feina i l’ha de fer ben feta.

• Com funciona el vostre projecte?

D’una banda, preparem als nois i noies per poder ocupar un lloc de treball. Normalment,  arribem quan tenen 17 o 18 anys i han acabat la seva vida escolar. La majoria són nens que han estat integrats en escoles i les famílies el què volen és inclusió i no portar-los a espais protegits com centres especials o ocupacionals.

I, d’altra banda, nosaltres ens dediquem a parlar amb les empreses i buscar possibilitats de treball. Quan surt una posició, mirem entre els nois que s’estan preparant quin és el més adient, per proximitat, per estil, per capacitats… Cal dir que els nostres participants no tenen una formació reglada, només alguns han fet una formació professional adaptada, per exemple, de cuina, jardineria, ajudants de professor d’esport.

• Quin és l’objectiu que us heu marcat amb el COVB en firmar aquest conveni?

El nostre objectiu és donar a conèixer a tots els col·legiats i col·legiades la nostra tasca i, si és possible, buscar llocs de treball. Segurament, els que tenen una clínica molt petita no podran oferir-lo, però a les clíniques una mica més grans els hi oferim la possibilitat d’incorporar una persona, que sempre serà l’ajudant d’algú.

• Ens pots explicar quin és el procés per incorporar aquestes persones a l’empresa?

Fem servir una metodologia que en diem: Treball amb suport. Això vol dir: que la persona vindrà acompanyada al principi de manera intensa per una persona nostra. I, poc a poc, nosaltres anirem desapareixent a mesura que el treballador conegui la feina i totes les persones de l’empresa sàpiguen relacionar-se amb ell/ella. Cal dir, però, que durant tota la vida activa tenen el nostre telèfon i suport per qualsevol cosa.

• Tenen un horari complet?

Hi ha de tot, però la majoria fan un horari de 4 hores, a vegades perquè es cansen més, però també perquè nosaltres volem que es continuïn formant i no perdin les habilitats cognitives o lectores. A Aura els oferim formacions molt variades i que van canviant, des del maneig dels diners a cultura general. També volem que es cuidin físicament, que vagin a nadar o a fer esport. Ho podem fer a Aura o els impulsem que vagin a centres del seu barri.

• Com és l’experiència amb aquestes persones contractants?

Més del 80% estan amb contractes indefinits. Ara això no té cap importància, perquè t’obliguen, però fa uns anys, quan firmaven un contracte indefinit era una festa. La majoria encara estan a la primera feina i és un èxit.

La nostra missió és la inserció social i laboral. I si un noi que està treballant no es relaciona o no està a gust, no val. Si durant l’acompanyament previ veiem que no funciona, som nosaltres mateixos, els que aconsellem a l’empresa tancar el procés i buscar una altra persona. Però en general, no passa perquè coneixem molt bé als nois i noies abans de portar-los a l’empresa, i estan molt preparats.

• Si un centre o professional vol sumar-se al projecte, què hauria de fer?

Posar-se en contacte amb Aura, explicar-nos on estan i quines tasques podria fer la persona. És  important tenir feines per a la persona. No només la voluntat sinó que hi hagi realment una tasca a fer.

Un cop triada la persona, farem aquest acompanyament durant 1 o 2 mesos i només demanarem el contracte quan la persona ja sàpiga fer la feina i tothom ja sàpiga com relacionar-se. Tenim perfils diversos: síndrome de Down, autistes o persones que tenen discapacitat, però no ho sembla i aleshores els hi exigim massa, per tant, cal que tots aprenguem a relacionar-nos, aquest és un punt molt rellevant.

Amb els treballadors a vegades fem xerrada o una activitat divertida per trencar el gel. En general, durant el període d’acompanyament, el personal ja veu com nosaltres ens relacionen amb la persona i aprèn a fer-ho, perquè cadascú té la seva història i antecedents, alguns som molt protectors, altres els ignoren, o els riuen massa les gràcies. Hem d’aprendre a relacionar-nos entre tots! Però l’experiència és enriquidora per a tots.