La ràbia, un problema de salut global però amb solució

La ràbia és encara un problema de salut global. Tot i que pot prevenir-se amb la vacunació dels gossos i gats, principalment ―les mossegades de gos causen el 99% dels contagis en persones―, encara està present en més de 150 països, i provoca la mort d’almenys 70.000 persones a l’any, de les quals el 40% són nens i adolescents. Erradicar-la és un repte global. L’any 2015 l’OMS, la FAO, l’OIE i l’Aliança Global per al Control de la Ràbia van unir-se sota la campanya «End of Rabies Now» per a treballar per a eliminar el 2030 totes les morts per ràbia transmesa a través d’una mossegada de gos.

Rafael Laguens, president de l’Associació Mundial Veterinària (WVA) considera que «és una llàstima que una malaltia que té solució encara causi la mort de tants milers de persones a l’any, moltes d’elles nens» i ho atribueix a la falta de consciència dels responsables polítics dels països on hi ha ràbia, sovint països empobrits, i li resulta difícil preveure si s’aconseguirà l’objectiu que l’any 2030 s’hagi erradicat la ràbia al món.

A Espanya, els casos de ràbia són molt excepcionals, a excepció de Ceuta i Melilla, en trobar-se al continent africà. «Estem en un continent on les fronteres són molt permeables i on és molt difícil establir uns controls de la malaltia», comenta Rafael Serrano, president del Col·legi de Veterinaris de Melilla, que apunta que «la mesura de control que s’ha dut a terme fins ara és el control passiu mitjançant la vacunació dels animals». Des del 1983, a Melilla hi han hagut 131 casos de ràbia en animals: dos cavalls, tres gats, una guineu i, la resta, gossos. És una malaltia que els professionals sanitaris d’aquest territori tenen molt interioritzada, per la qual cosa «quan una persona va al metge per una mossegada de gos, el metge automàticament n’informa a la Conselleria de Benestar i Sanitat, i aquesta intenta localitzar el gos i sotmetre’l a observació per si tingués ràbia».

Això no és així a Catalunya, tal com explica Jordi Manubens, veterinari clínic especialitzat en cardiologia: «Des de la meva experiència, a Catalunya, els veterinaris clínics no estem preparats per a un diagnòstic de ràbia: no només no sabem com diagnosticar-la, sinó que desconeixem com caldria procedir si se’n detectés un cas». Si els professionals sanitaris catalans no tenen interioritzada la malaltia és perquè no n’hi ha casos, però que «ara no hi hagi una malaltia no vol dir que no la puguem tenir demà», alerta M. Àngels Calvo, catedràtica en Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per a qui en un món global, «caldria considerar i abordar la ràbia dins del concepte One Health».

«Per això la clau és la vacunació obligatòria», recorda Ricard Parés, president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, organismes que fa anys que la reclamen. “La Generalitat ha començat a treballar en un Decret que farà obligatòria la vacuna”, explica Núria Ribas, cap del Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC). La nova norma establirà que la vacunació serà obligatòria en els gossos, i els gats i fures que tenen accés a l’exterior, i voluntària en els gats i les fures que viuen als interiors i no tenen contacte amb l’exterior. I davant la inquietud del sector veterinari perquè la vacunació no és obligatòria, Ribas diu «que el Decret no estigui publicat, no vol dir que estiguem desprotegits; si hi ha una emergència, tenim les eines per actuar urgentment i establir com a obligatòria la vacunació durant un període determinat». A més, recorda que la ràbia és una malaltia de declaració obligatòria i que davant de qualsevol sospita cal notificar-ho urgentment als Serveis Veterinaris Oficials.