La veu del Col·legiat: El paper del veterinari en el control de les malalties emergents d’amfibis

Els amfibis són actualment els vertebrats més amenaçats del món. L’alteració i destrucció del medi, la contaminació i el canvi climàtic redueixen sistemàticament l’hàbitat dels amfibis. A més, el comerç legal i il·legal redueix l’abundància i altera la composició de les comunitats, podent facilitar la introducció de nous patògens que causen mortalitats massives. Aquests nous patògens es consideren “patògens emergents” (perquè fa poc que es coneixen, o perquè ja es coneixien, però fa poc que s’observen associats a malalties).

Les malalties emergents dels amfibis, com la quitridiomicosi i ranavirosi, constitueixen una de les seves amenaces més rellevants, i causen mortalitats massives, declivis poblacionals i extincions.
Donada la preocupació internacional per aquesta crisi dels amfibis, en les darreres dècades han sorgit moltes iniciatives per a la mitigació d’aquesta situació. Universitats, centres de recuperació, zoològics, clíniques, centres de cria, parcs naturals, associacions i professionals de tota mena estem unint esforços per tal de frenar la dispersió d’aquests microorganismes. Els fongs quitridis del gènere Batrachochytrium i els virus del gènere Ranavirus són patògens emergents que estan tenint un impacte molt rellevant en la dinàmica de centenars d’espècies de tot el món en les darreres dècades.

Recentment, s’han afegit altres patògens com el bacteri Chlamydia, el virus Herpesvirus, el paràsit Perkinsea i un llarg etc. progressivament creixent. Algunes de les malalties que afecten els amfibis són zoonosi (cas de Chlamydia o Salmonel·la, per exemple), d’altres tenen la capacitat de ser compartits amb altres grups de vertebrats (peixos, tortugues…) com el Ranavirus. I finalment, cal destacar que hi ha dues malalties que actualment són, dins del gran grup d’amfibis i rèptils, les úniques malalties de declaració obligatòria: la malaltia fúngica causada pels fongs Batrachochytrium dendrobatidis i Batrachochytrium salamandrivorans, i la malaltia vírica causada per Ranavirus. Així doncs, el professional veterinari respecte a aquest grup de vertebrats s’ha vist cada cop més implicat, no només respecte a l’exportació o importació d’amfibis, sinó a l’atenció d’aquests animals com a mascotes exòtiques, com a aliment o fins i tot en granges, laboratoris i piscifactories. La majoria d’aquests patògens són microscòpics i la simptomatologia associada és poc concloent. Per això cal una bateria d’eines diagnòstiques.

Es coneixen bé les eines de detecció d’aquests patògens, que permeten esbrinar no només la presència del patogen (PCR, genòmica, cultius microbiològics), sinó també l’existència de la malaltia i la causa de mortalitat (histologia, citologia) o la reacció de l’hoste al patogen (hematologia i serologia). En animals vius es poden realitzar hisops cutanis per tal de fer una PCR (Figura 1). Durant els brots de mortalitat s’analitzen histològicament els animals en millor estat de conservació per tal de veure els agents patògens, com les zoòspores del fong a les capes externes de l’epidermis (Figura 2). Gràcies a aquesta metodologia, se sap perfectament que aquests fongs van començar a ser detectats a Catalunya en amfibis salvatges portadors l’any 2016. Posteriorment, es confirma la mortalitat en les primeres granotes i gripaus el 2020.

Recentment (2023) s’ha vist que una espècie de granota introduïda fa anys a Catalunya, arriba a tenir les càrregues de fongs més grans descrites al món i pot actuar com a “superdispersor” de la infecció. En el cas del virus, de moment es té clar que ja està present a la natura a Catalunya, fins i tot provocant coinfeccions amb el fong, però no sembla estar provocant brots de mortalitat. Tanmateix, al Parc Nacional d’Ordesa (Aragó) el Ranavirus ja està causant l’extinció local d’algunes granotes típiques d’alta muntanya. El bacteri Chlamydia s’ha detectat provocant mortalitat a espècies de tritons només en captivitat, però hi ha molta preocupació a què pugui saltar al medi ambient i complicar els plans de recuperació d’algunes espècies úniques a la península Ibèrica. Així, és fonamental que els veterinaris puguem fer controls sanitaris preventius als amfibis (sigui en fires, col·leccions privades, laboratoris d’experimentació, clíniques o granges per alimentació) per tal de poder notificar qualsevol positiu i ajudar així a prevenir la dispersió d’aquests patògens tan preocupants.

Albert Martínez Silvestre
Nº de Col·legiat 1792
Director Científic CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)
Masquefa, Barcelona