La veu del Col·legiat: Rehabilitació veterinària, nova especialitat no tan nova

La medicina veterinària és una ciència viva. Nosaltres, si som bons professionals tenim l’obligació d’actualitzar-nos constantment. Al llarg dels anys han aparegut diferents especialitats veterinàries, entre elles, la rehabilitació.

La rehabilitació veterinària va començar a aplicar-se a l’Anglaterra dels anys ‘30 quan Lord Mountbaten decideix tractar als seus cavalls de polo amb Corrents Faràdiques, descobertes a finals del s. XIX.

“Si nosaltres els humans responem ràpidament a aquest tractament, per què no ho han de fer els cavalls?”

I així va ser, els cavalls responien bé als tractaments.

La rehabilitació va ser de les primeres especialitats en aparèixer. Llavors, per què no és tan reconeguda i apreciada com la neurologia o la cardiologia?

Aquesta especialitat no és cap pseudociència, com algun company m’ha dit alguna vegada. Hi ha infinitat d’articles científics recolzant la seva utilitat. Si esteu interessats podeu consultar la web pubmed.ncbi.nlm.nih.gov.

A la medicina humana no hi ha aquesta confusió i tots som conscients de la seva importància, de fet, tenim a Catalunya l’Institut Guttman, referent a Espanya i al món en neurorehabilitació.

Un altre tema important a tractar són els problemes que em trobo quan un company que no coneix l’especialitat decideix derivar. Normalment em trobo amb aquestes tres situacions:

• Directament no deriva perquè es pensa que no serveix per res.
• Deriva quan ja ho ha intentat tot i l’animal no ha tingut una bona evolució.
• Deriva per millorar/resoldre el problema, però ho fa tard.

A l’hora de derivar un cas és importantíssim fer-ho com més aviat millor, inclús de forma prequirúrgica, ja que les funcions de la rehabilitació són les següents:

• Eliminar la causa de la disfunció.
• Disminuir dolor i inflamació.
• Prevenir i minimitzar l’atròfia muscular.
• Millorar l’estat físic general i la salut cardiovascular.
• Reeducació de la marxa.
• Recuperació funcional i retorn de la independència del pacient.
• Aprofitar la plasticitat del sistema nerviós per a una millor recuperació de les funcions neurològiques.
• A més, augmentem el vincle animal-persona.

Podem aplicar la rehabilitació a:

• Animals joves amb problemes ortopèdics.
• Animals amb problemes neurològics.
• Animals amb problemes traumatologics.
• Animals esportistes que necessitin condicionament físic per prevenir lesions.
• Animals grans amb artrosi o altres problemes degeneratius.
• Animals amb sobrepès.

No ens dediquem només a mobilitzar articulacions o fer massatges, treballem amb diferents equips d’alta tecnologia com Làser tipus IV, ultrasons, radiofreqüència, EMS, TENS, tècniques manuals, cinta subaquàtica, exercicis de reeducació de la marxa, cinta terrestre, entre d’altres. A més, tenim altíssims coneixements sobre biomecànica, anatomia, traumatologia, neurologia, etc… La nostra feina complementa la del traumatòleg o neuròleg, la sinergia d’ambdós professionals és fonamental per a la correcta evolució del pacient i moltes vegades les nostres feines se superposen sense que sigui un inconvenient, el nostre objectiu és sempre el mateix, donar qualitat de vida als nostres pacients (animals) i als nostres clients (les seves famílies).

Drina Stojsic – Fisiovet
Nº de Col·legiat 3266