El CCVC explica la Llei de Protecció i Drets dels animals als tècnics dels Ajuntaments

L’entrada en vigor de la nova llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, implica canvis quant a les responsabilitats dels ajuntaments en matèria de benestar animal i salut pública i, més específicament, en relació amb les colònies felines. Amb l’objectiu d’aclarir-ne els punts clau als tècnics i responsables dels ajuntaments, el 5 d’octubre el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) va organitzar la jornada «Qui fa què en la nova llei de benestar animal. Responsabilitats en salut pública», que va aplegar prop de 250 persones. «Volem que sigui una jornada útil i centrada en les colònies felines, una qüestió molt important en salut pública i en la qual els veterinaris tenim un paper clau», va assenyalar en l’obertura de la Jornada Ricard Parés, president del CCVC.

La primera de les intervencions, titulada «Les responsabilitats legals dels ajuntaments en benestar animal i salut pública i la importància del veterinari municipal» va ser a càrrec de Juan Carlos Ortiz, president de l’Associació de Veterinaris Municipals. Segons dades d’Affinity, l’any 2022 els centres d’acollida van recollir 288.457 animals; tenint en compte que «el 70% dels animals que arriben als centres d’acollida no estan identificats, i que s’hi estan de mitjana entre tres i sis mesos, la despesa econòmica per als ajuntaments és molt gran». En canvi, els animals amb microxip tornen amb els seus propietaris al cap de tres o quatre dies. Per això, va recalcar Ortiz, «la identificació es el pilar», i va denunciar no només la «irresponsabilitat» dels propietaris, sinó també la «impunitat» perquè mai els passa res als propietaris que no posen microxips a les seves mascotes.

A continuació van intervenir Isabel Alonso, cap de la secció de Salut Ambiental de l’Ajuntament de Lleida, i Josep Martínez, tècnic de l’Ajuntament de Martorell, que van parlar, respectivament del repte de les administracions locals de trobar l’equilibri entre complir la normativa i la gestió d’uns recursos limitats, i sobre la gestió municipal de les colònies felines. Tot seguit, va ser el torn de Jordi Ruiz, responsable d’Espècies Invasores i Projectes de Conservació, i Ignasi Rodríguez, cap de la Secció de Protecció dels Animals de Companyia de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que van explicar com minimitzar l’impacte sobre les espècies protegides causat per la predació dels gats que viuen fora dels habitatges.

Marta Amat, etòloga i veterinària de la UAB, va aportar casos pràctics per solucionar errors en la gestió de les colònies felines; Ana Ortuño, professora del Departament de Sanitat Animal de la mateixa universitat i membre de la comissió Nuclis Zoològics del CCVC, de la gestió sanitària dels nuclis zoològics, i, finalment, Anna Ortonoves, cap del Departament de Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona, va exposar el cas de la gestió de les colònies felines de l’Ajuntament de Barcelona.

La part final de la jornada va incloure una taula rodona, moderada per Ricard Parés, en què els assistents van poder-los formular preguntes. Mentre que la cloenda va ser a càrrec de Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, que va afirmar que «perquè no hi hagi colònies felines, cal treballar en la prevenció», perquè «val més avançar-se al problema que no haver-lo de resoldre». En aquest sentit, va anunciar la pròxima aprovació d’un decret d’estructura «que reforçarà, amb set persones, l’equip professional dedicat als animals de companyia» a la Generalitat.