El Comitè de la Veterinària per a la Protecció dels Animals del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona s’oposa a l’exclusió de les gosseres esportives i de caça de l’obligació d’inscriure’s al Registre de Nuclis Zoològics de Catalunya (document de posicionament)

Examinat el text del Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, publicat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Comitè de la Veterinària per la Protecció dels Animals – CVPA – del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona – COVB-, considera convenient traslladar la seva postura, i realitzar les següents observacions a l’article 62.1 de modificació del text refós de la llei de Protecció dels Animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril.

El CVPA (Comité de la Veterinària per la Protecció dels Animals) del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona s’oposa a l’exclusió de les gosseres esportives i de caça de l’obligació d’inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya pels següents motius:

• No hi ha cap motiu científic per diferenciar entre gossos segons s’allotgin en una residència canina o un centre d’ensinistrament o en una gossera esportiva o de caça atès que el risc de contagi de malalties i les necessitats etològiques és idèntic.
• Un col·lectiu animal no inscrit en el Registre de nuclis zoològics i, per tant, no sotmès a l’article 21 del TRLPA que regula i estableix els requisits que tot nucli zoològic ha de complir, pot representar un greu risc tant per a la salut animal com per a la salut pública, com es veurà a continuació:
• La manca d’exigència d’un control veterinari regular, d’obligatorietat d’unes instal·lacions adequades i protocol d’higiene i desinfecció periòdics establerts al programa d’higiene i profilaxis (PHP) preceptiu redactat per una persona veterinària, s’incrementarà significativament el risc de transmissió i manteniment de malalties infecto-contagioses.
• Un major nombre de contactes efectius entre l’animal i el patogen afavorint la transmissió i la conseqüent contaminació ambiental.
• Si les instal·lacions no són adequades, el nivell de benestar animal es redueix significativament amb un increment de l’estrès animal i l’impacte que aquest té sobre la resposta immunitària.

En conseqüència, aquest col·lectiu animal esdevé en un col·lectiu altament vulnerable en el marc de les patologies infecto-contagioses d’alta morbilitat que afecten els animals i que poden presentar un pronòstic greu. És el cas de la parvovirosi, el brom, el coronavirus entèric, la traqueobronquitis infecciosa, la giardiosi, la coccidiosi o la sarna sarcòptica, entre moltes d’altres. Alguns d’aquests processos, sovint, es manifesten en els col·lectius en forma de brot epidèmic, afectant un gran nombre d’individus alhora. D’altres, en canvi, es mantenen de forma endèmica en el col·lectiu. Tant en un cas com en l’altre, cal fer un abordatge adequat per al control i prevenció d’aquestes malalties mitjançant l’anàlisi per a la detecció dels animals afectats, la caracterització dels patrons de malaltia mitjançant tests diagnòstics, la formulació d’hipòtesis i la implementació de mesures de control no només de caràcter clínic sinó també a través d’unes instal·lacions adequades. En definitiva, aquestes garanties només es poden garantir si el centre es regula com a nucli zoològic i, per tant, es controla que es disposa d’un professional veterinari que està acreditat amb els coneixements clínics i epidemiològics necessaris per a fer-hi front vinculat contractualment amb la gossera.

• D’altra banda, existeixen tot un seguit de malalties considerades potencialment zoonòtiques, com ara la leptospirosis, la larva migrans visceral causada per Toxocara sp., larva migrans cutanea per la infecció per anquilòstoms, el brià, el quist hidatídic o la Ràbia són només alguns exemples de zoonosis potencials en col·lectius. En alguns casos, aquests processos passen desapercebuts en l’animal i els seus cuidadors atès que no es manifesten clínicament, esdevenint per tant l’animal un portador asimptomàtic; en canvi, qualsevol d’aquest patògens té greus conseqüències en la salut pública.

Aquesta elevació del risc de transmissió de malalties potencialment zoonòtiques, és especialment perillós en el marc de l’estratègia ONE HEALTH (Una sola salut) basada en el control de la salut animal per a preservar la salut pública que està aplicant la OMS i la UE. Un col·lectiu animal no regulat com a nucli zoològic pot representar un greu risc per a la salut pública. I, tenint en compte, que determinats patògens passen clínicament desapercebuts en l’animal, cal establir controls veterinaris regulars i sistemàtics que permetin la detecció precoç d’eventuals patologies que ens permetin l’establiment d’estratègies de control amb suficient antelació per a poder fer-hi front. Per tant, deixar la detecció d’aquestes malalties en les persones titulars d’aquestes gosseres és contrari al “ONE HEALTH”.

• Pel que fa a les instal·lacions, un col·lectiu no regulat com a nucli zoològic pot incomplir el correcte manteniment higiènico-sanitari dels animals i la gestió inadequada de les instal·lacions on viuen animals, ja que no té l’obligatorietat de disposar d’un programa d’higiene i profilaxis que és el que estableixen els protocols de neteja i desinfecció així com de gestió de brots de malaltia. Això pot tenir greus repercussions en l’àmbit de la contaminació ambiental per formes de transmissió paràsita (ous, larves, quists, ooquists) o fúngiques (espores), a banda dels processos bacterians i vírics. De la mateixa manera, el sistema d’eliminació de residus (femta, orina…) com els d’eliminació de cadàvers quedaria fora de control.
• Per acabar, les instal·lacions que allotgen un col·lectiu animal han de complir els requisits òptims que garanteixin el benestar animal i que estableixen uns requisits d’espai mínims, disposar d’una àrea de descans i aixopluc, accés i disponibilitat a aigua neta ad 5 libitum i alimentació suficient i en bon estat a tots els animals tot evitant la contaminació de l’aigua i/o menjar per femtes o orina.

Per tots els motius exposats, els professionals veterinaris manifestem la nostra preocupació per la proposta de modificació de l´article 62 i exigim la seva RETIRADA al·legant motius clínics i de salut pública que poden aparèixer als col·lectius d´animals que no es considerin com a nuclis zoològics.

També volem destacar el risc que suposa la tinença de col·lectius animals sense un control veterinari obligatori ni el control de poblacions d´animals a través de la declaració com a nuclis zoològics. La salut de cada individu exerceix una influència directa sobre la salut de tot el conjunt d’animals que hi conviuen. Així, cal portar a terme un pla actiu de prevenció de malalties que sempre és molt més efectiu que l’aplicació de protocols terapèutics quan el brot de malaltia ja s’ha establert en una determinada població. Aquest pla només pot ésser dissenyat i controlat per un professional veterinari. Cal un control veterinari preventiu d’aquestes col·lectivitats.

Finalment, també volem destacar l’impacte que aquesta modificació proposada podria tenir en l’increment de l’abandonament d’animals, amb la conseqüent repercussió sobre la societat, tant des del punt de vista de salut pública com de la gestió adequada de les poblacions d’animals de companyia. Un col·lectiu animal no sotmès a un Registre de nuclis zoològics podria provocar un augment dels anomenats Síndromes de Noe o d’acumulació d’animals. Aquests tipus de síndrome es caracteritza per l’acumulació d’animals (més de 5 animals) sense cap control higiènic sanitari, sense rebre cap mínima assistència veterinària, els animals no estan esterilitzats amb la consegüent cria incontrolada i situacions de multi parasitisme i coinfeccions, sense rebre cures mínimes (ja sigui perquè es neguen o perquè no es poden donar) i negació per part de la persona de la incapacitat de mantenir els animals. Una conseqüència directa d’aquesta síndrome és la presència a l’habitatge de cadàvers (sencers o parts i/o cadells morts) barrejats amb animals vius el que provoca canibalisme, inexistència de condicions higièniques el que provoca elevats nivells d’agents patògens i amoníac, amb greus efectes per la salut. En general, una manca total de benestar pels animals. Només quan la situació es descontrola, es notifica a les autoritats que és, aleshores, quan hi intervenen i els animals són requisats i ingressats en un centre d’acollida.

La modificació proposada en l’article 62 podria tenir un greu impacte en la incidència d’aquestes situacions i, en conseqüència, repercutirà directament en el pressupost de l’Administració Pública i/o associacions protectores per la seva gestió, fet que, a la vegada, també provocarà l’augment d’entrada d’animals als centres d’acollida.

Cal a més tenir en compte que malauradament, aquests animals tenen un perfil d’adoptabilitat molt baix, donada la seva manca de socialització i mal estat de salut inicial. A banda d’això, gran part d’aquests animals moren per l’estrès associat al procés de canvi de localització al refugi, fomentat per la manca d’immunitat i la presència de moltes patologies al seu organisme.

Adjuntem el document de posicionament complet de data 7 de març de 2023.