Tancament de centres veterinaris o modificació substancial dels serveis veterinaris per la crisis sanitària motivada pel COVID-19

CONSULTES: Diversos centres veterinaris han sol·licitat instruccions al COVB per procedir al tancament temporal d’aquests, o bé, a la reducció dels serveis i/o horaris per contribuir a la reducció dels contagis del COVID-19 i protegir la salut dels seus treballadors, especialment per la falta d’elements de protecció i els riscos associats a les visites dels animals.

REGULACIÓ:

El present informe s’emet després de la declaració del Consell de Ministres, de l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 mitjançant Reial Decret 463/2020, de 14 de març, que ha comportat el confinament de gran part de les persones a tot el territori per contenir la progressió d’aquesta malaltia i reforçar el sistema de salut pública, i, durant la vigència de la suspensió dels terminis administratius prevista en la Disposició Addicional Tercera de l’ esmentada norma.

Si bé, el Reial Decret 465/2020, de 17 de març, reconeix expressament en l’article 10.1 que els centres veterinaris poden obrir al públic, això no impedeix que aquests decideixin pels motius abans esmentats, tancar o limitar els serveis que ofereixen atès que el present moment, no s’ha aprovat cap mesura que imposi prestacions personals obligatòries previstes en l’Acord Quart.2 de l’Ordre INT / 226/2020, de 15 de març, als veterinaris i veterinàries.

Des del punt de vist de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, com es veurà, són patents les dificultats existents perquè les empreses veterinàries compleixin amb les seves obligacions d’informar dels riscos existents i de facilitar els equips de protecció individual als seus treballadors.

En efecte, les mancances de material de protecció han motivat que els propis veterinaris estiguin fent donacions de guants, màscares o altres productes per a l’atenció de les persones. A més, és difícil mantenir la distància mínima amb altres persones (equip del centre o clients) de 1,5 / 2 metres i hi ha un risc per als facultatius per l’estret contacte que es produeix durant l’exploració o tractament de les mascotes que poden ser portadores passives de l’COVID-19.

Per tot això, alguns centres veterinaris han decidit reduir els horaris d’atenció i el personal, així com limitar els seus serveis professionals a les consultes que no poden demorar-se, o fins i tot, tancar temporalment mentre es mantingui l’estat d’alarma. 

D’altra banda, pel que fa als efectes que poden comportar el tancament temporal d’un centre veterinari en la seva inscripció al Registre de centres veterinaris del seu Col·legi Professional,  a l’empara del Reglament per a l’exercici professional en Clínica d’Animals de Companyia aprovat pel Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya, no cal procedir a la cancel·lació registral ja que en primer lloc, l’article 13.3 de l’ esmentat Reglament la limita als cessaments definitius, i, en segon lloc els terminis dels procediments administratius es troben actualment suspesos.

En cas de tancament temporal, el centre veterinari ha de comunicar-ho als seus mitjans de comunicació i de manera accessible al públic i indicar un número de telèfon per a l’atenció de les urgències o derivar-les a un altre centre obert al públic.

En el cas de procedir a una modificació substancial dels serveis prestats temporalment per causa de força major que, en situacions normals, pogués comportar un canvi de classificació registral, com ara la eliminació del servei d’atenció d’urgències presencials 24 hores al dia i el consegüent canvi d’hospital a clínica, entenem que en l’actual situació, no cal tramitar un expedient de canvi d’inscripció registral.

És suficient que el centre veterinari informi al seu Col·legi Professional i als seus clients en els mitjans de comunicació que utilitza habitualment (correu electrònic, SMS, pàgina web, Facebook, o altres), i indiqui de manera accessible al públic en les seves instal·lacions el nou horari d’atenció i/o les noves normes per a l’atenció dels pacients.

Finalment, es recorda que, en aquests casos, el centre veterinari ha de facilitar la continuïtat de l’atenció veterinària dels seus pacients, en l’horari i condicions que determini o en un altre centre de referència pels motius excepcionals esmentats.

En aquest segon cas, és important recordar que d’acord amb l’article 19 del Codi Deontològic del CGCVE, d’aplicació també en casos excepcionals de catàstrofe, el veterinari habitual ha d’estar en condicions de proporcionar a un altre veterinari, en cas que fos necessari, les dades necessàries per a completar el diagnòstic, així com l’examen dels resultats de les proves practicades.

Cordialment,