Esterilitzacions

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) recomana l’esterilització d’animals de companyia per protegir la seva salut i evitar els problemes derivats de la superpoblació. Les falses creences sobre l’esterilització de les mascotes, però, dificulta la seva pràctica.

En primer lloc, l’esterilització permet allargar la vida de les mascotes, ja que redueix les possibilitats de desenvolupar malalties greus. D’altra banda, evita els abandonaments i que molts animals acabin als refugis, que cada any veuen augmentar la seva població.

A més, cal recordar que la Llei de protecció animal prohibeix la cria entre particulars: l’ha de fer un professional, en un nucli zoològic i sota la supervisió d’un veterinari. La intervenció veterinària és la millor manera de protegir la salut i el benestar dels animals. És important tenir en compte que el control de la gestació i, posteriorment, dels cadells —inclosa la socialització, que pot allargar-se fins a les 16 setmanes de vida— és essencial per a la salut física i mental dels animals.

Set falses creences relacionades amb l’esterilització

El CCVC ha analitzat els tòpics sobre l’esterilització dels animals de companyia, entre els quals trobem els següents:

Les femelles han de criar, almenys, una vegada
En la reproducció animal, intervenen, bàsicament, processos hormonals. Per això, si les femelles estan esterilitzades, no tenen cap necessitat de reproduir-se. Aquesta desapareix per complet amb la histerectomia, una tècnica de castració de l’ovari .

Després de l’esterilització, engreixen
Una mascota que s’alimenta de manera inadequada engreixarà, l’operin o no. Per tant, en qualsevol cas, cal tenir precaució i control en el menjar, i facilitar l’exercici físic que l’animal necessita. Si l’animal té tendència a engreixar, el veterinari podrà donar instruccions per mirar de corregir la situació.

L’operació fa por i provoca llàstima
Precisament per aquest motiu cal parlar amb els veterinaris que tenen cura de la salut dels animals de companyia. Trobaran el millor moment i l’època de l’any més adient per a fer-ho, i escolliran les tècniques, les mesures analgèsiques i les proves prèvies que la mascota necessiti.

L’esterilització priva l’animal del dret natural a la reproducció
Si es parla del dret natural d’un animal a la reproducció, també caldria parlar del dret a viure de la seva descendència, que pot haver de fer front a situacions de perill, desatenció, abandonament i mort, entre d’altres. No es pot humanitzar les mascotes. Cal no perdre de vista que la reproducció dels animals ve regida per l’instint, que es regeix per cicles hormonals, i que aquests es poden eliminar amb l’esterilització.

Fa il·lusió assistir a un naixement
Assistir al naixement de la vida és, per descomptat, un fet meravellós i, en efecte, serveix per a aprendre a respectar i cuidar els animals. Aquesta experiència, però, es pot viure a un refugi d’animals, on tard o d’hora hi haurà parts. A més, és important tenir en compte que cal preparar els parts amb un veterinari , per reaccionar davant qualsevol complicació que puga sorgir.

La perpetuació de la descendència
Cap descendent no serà idèntic a la mascota que l’engendra, per això, els veterinaris sempre recomanen gaudir-ne al màxim mentre duri. Quan marxi, es pot compartir la vida amb una altra mascota, que esdevindrà igualment especial. Els veterinaris són experts en l’orientació als propietaris en aquests processos.

La responsabilització de les cries
Els animals acabats de néixer acostumen a ser oferts a persones properes i de confiança. Si cadascuna d’aquestes persones volgués complir la il·lusió d’assistir a un naixement, estaríem parlant d’un nombre d’animals molt difícil d’atendre i gestionar amb el pas del temps.

Consideracions veterinàries per a l’esterilització

Les tècniques per esterilitzar mascles i femelles són diferents. El veterinari indicarà quina és la millor època de l’any per a esterilitzar una mascota. Només el seu metge, que la coneix i sap com reacciona, pot saber amb certesa quin és el millor moment i la tècnica més adient.

Cal tenir en compte que el moment idoni per a esterilitzar una femella ha canviat, a causa de la transformació dels costums i les condicions de vida de les persones. Normalment, les gosses entren en zel a finals d’hivern i a l’estiu, per parir a la primavera i a la tardor. Actualment, però, amb la generalització de la climatització i la il·luminació artificial als habitatges, es produeix un efecte primaveral de caràcter permanent als entorns domèstics en què viuen la majoria de les mascotes. D’aquesta manera, les gosses i les gates es poden posar en zel en qualsevol moment de l’any.